Pere Maria Orts i Bosch
	Ascendència familiar
	Pere Maria Orts i Bosch, que és una de les figures intel·lectuals més significatives de Benidorm i de la Marina, va nàixer a València el 5 de juliol de l'any 1921, al si d'una família acomodada que, per part de pare, té fermes arrels a Benidorm (Orts), Altea (Salvà), la Vila Joiosa (dels Horts) i Polop (Berdín). Aquests llinatges havien emparentat repetidament amb els Ferrer, Trilles, Sapena, Cruanyes, Bolufer, Salelles, d'Oliva, Dénia, Xàbia, Benissa, etc. La seua ascendència per part de mare, que era de Sueca, fa que tinga lligams familiars amb Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Vistabella, Ulldecona, Alcalà de Xivert i amb la mateixa ciutat de València amb els llinatges Bosch, Lliberós, Martí de la Casablanca i Camilleri. Aquest ample entroncament origina que Pere Maria Orts tinga, des de sempre, curiositat per les coses del nostre país. En aquest país on sempre s'ha dit que l'aristocràcia i la burgesia li han donat l'esquena, cal fer una excepció en la persona de Pere Maria Orts, que és justament tot el contrari, ja que es tracta sense cap mena de dubte, d'un home compromés i fidel a la nostra història, tradicions, cultura i llengua. La infantesa de Pere Maria Orts així com la dels seus germans Josefina i Ignasi va ser benidormera i així ho ha continuat sent al llarg de la seua vida amb les estades de la família al poble. Els lligams familiars i la seguida relació amb Benidorm han fet possible que una part de la seua obra publicada tinga el nostre poble com a punt d'investigació històrica. Benidorm pertany a la seua vida personal i erudita.
	Formació
	Pere Maria Orts va estudiar el batxillerat al Reial Col·legi de les Escoles Pies de la ciutat de València i es va llicenciar en lleis a la facultat de Dret de la Universitat de València l'any 1945. Actualment, és vocal del Patronat de Belles Arts de València, del Consell Assessor de Biblioteques i Cronista Oficial de Benidorm.
	L'Investigador
	Pere Maria Orts és l'hereu de la nissaga intel·lectual que va encetar el seu avi patern, en Pere Maria Orts i Berdín, amb la publicació del llibre Apuntes históricos de Benidorm, l'any 1892 i que ell ha continuat amb la dignitat de la persona que no oblida els seus arrels. Prova d'això és la investigació històrica en la qual destaca l'estudi dels principals esdeveniments, institucions i persones de la història valenciana i així mateix , en la recerca de fets històrics relacionats amb Benidorm, tal i com ho demostra la seua obra. Ha consultat i estudiat els fons documentals dipositats en diversos arxius a Madrid, Simancas, Barcelona, València, Alcoi, Elx, Oriola i altres ciutats, cosa que el converteix en un gran coneixedor de la noblesa històrica valenciana i en un gran expert en heràldica i genealogia. Manté contactes continuats amb els principals arxius, biblioteques i museus d'Europa, en ciutats com París, Londres, Viena, Berlín, etc. És a dir, la recerca de documentació o de joies artístiques valencianes l'ha portat pels més importants centres on es conserven els tresors documentals i artístics relacionats amb el Regne de València. Fets històrics de Benidorm Pere Maria Orts ha estat el primer historiador que ha classificat i sistematitzat tota una sèrie de dades que es trobaven escampades en arxius i biblioteques i que, fins al moment de la publicació, només es coneixien per la tradició popular. Ací cal fer esment de l'obra Una imagen de la Virgen en Benidorm, publicada l'any 1965, en què posa a l'abast del lector tota la documentació sobre els fets que van seguir a la troballa d'una imatge de la Mare de Déu a la platja de Benidorm, imatge que es convertiria en la Mare de Déu del Sufragi, patrona de Benidorm. Així mateix, l'any 1965 publicà dins el camp literari Arribada d'una imatge de la Verge a Benidorm, en la qual, tot seguint les dades històriques amb la rigurositat que el caracteritza, fa la teatralització dels fets abans esmentats. La dedicació de Pere Maria Orts a Benidorm ha fet possible que coneguem el nostre passat històric on poder mirar-nos i així presentar al món un poble amb un origen centenari. La tasca d'historiador l'ha encaminat a preocupar-se dels orígens de la nostra ciutat i així l'any 1976 va publicar La Carta de Poblament de Benidorm i l'Almirall Bernat de Sarrià, document de gran valor des de la perspectiva històrica comparativa si tenim en compte el llarg camí que va des de l'any 1325 fins a l'actualitat. Podem dir que aquesta publicació ens obri un camí retrospectiu per a recuperar les nostres senyes d'identitat, la ignorància o la tergiversació intencionada dels quals havien determinat que Benidorm era un poble inventat de la nit al matí per al monocultiu turístic - a tot estirar "un pueblecito de pescadores", segons la terminologia a l'ús als anys 60. En aquesta obra podem veure l'organització del municipi i també la personalitat del senyor territorial que atorgà la Carta de Poblament, Bernat de Sarrià, personatge força rellevant del Regne de València i de la Corona d'Aragó en conjunt, durant l'últim terç del segle XIII i primer del XIV, al servei dels reis de la Corona a Sicília, a Itàlia i al Regne de València, per la qual cosa apareix citat en diversos passatges de les cròniques - la de Desclot, la de Muntaner i la del Cerimoniós. La investigació històrica, però, ha possibilitat que Pere Maria Orts s'endinse per altres disciplines com ara la toponímia. Cal destacar "Notes sobre certs topònims valencians en el Llibre dels Fets del Rei Jaume I", (1994), article en el qual els topònims estudiats són localitzats i explicats tot tenint en compte la documentació històrica. Però, també podem trobar la seua preocupació per la història de Benidorm en tots i cada un dels article que ha publicat en el Llibre de Festes Patronals dels nostre poble, els quals ens apropen una mica més a esdeveniments ocorreguts en temps passats. Fets històrics de la Marina Baixa Pere Maria Orts, però, no sols ha sentit preocupació per la nostra història local, sinó que ha volgut eixamplar la perspectiva històrica enllaçant amb la dels pobles de la Marina. És així que l'any 1972 va veure la llum Introducció a la història de la vila de la Vila Joiosa i el notari Andreu Major, en què deixa constància dels orígens dels actuals pobladors de la Vila i de passada invalida certes teories a propòsit de la singularitat del topònim. Més tard va publicar Carta pobla d'Altea. 1617, l'any 1988 i Carta Pobla de la Nucia, l'any 1989. Fets històrics valencians És també dins la tasca de traure a la llum dades oblidades o perdudes que l'any 1971 va publicar el llibre Alicante, notas históricas (1273 - 1800). Pel que fa a les aportacions al coneixement de la història dels valencians cal esmentar Regalismo en el siglo XVI. Sus influencias políticas en la Diputación de Valencia, que ja havia estat presentat en forma de ponència al "Primer Congrés d'Història del País Valencià" el 1971, obra que fa referència a dues cartes que el virrei Vespasià Gonzaga tramet a Felip II sobre la conveniència que el càrrec de representant del braç eclesiàstic a la Diputació de Valencia passe a mans d'algú que no siga valencià però sí addicte als interessos de la corona, interessos que no coincidien amb els del poble valencià. Pere Maria Orts també és autor del llibre Història de la Senyera al País Valencià que és probablement l'oportació més seriosa que mai s'haja fet al coneixement, per ordre cronològic, dels documents que, des de l'any 1238, data de la conquesta de la ciutat de València pel rei En Jaume, fins a la publicació del llibre l'any 1979, existien sobre la bandera dels valencians que, tal com diu l'autor, és l'estendard més antic d'Europa. L'heraldista La seua activitat com a heraldista i genealogista es plasma en l'elaboració d'un fitxer complet de la noblesa valenciana, una mostra del qual s'ha divulgat mitjançant les seues col·laboracions a la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. D'aleshores ençà han estat nombrosos els ajuntaments que li han demanat informes sobre els penons locals, escuts i topònims, a la qual cosa en Pere Maria sempre ha accedit de la manera més desinteressada i amb tota amabilitat. Fruit d'aquest treball, a la Marina Baixa, tenim els escuts heràldics de La Nucia, Callosa d'En Sarrià, Finestrat i Benidorm. Obra vària Com a autor de creació, a més de la producció dramàtica ja citada més amunt, Arribada d'una imatge de la Verge a Benidorm, cal esmentar pròlegs com el del llibre de Carmelina Sànchez Cutillas Matèria de Bretanya i el de la segona edició d'Arribada d'una imatge de la Verge a Benidorm, i també l'Ambaixada de Moros i Cristians de Benidorm. EL RECONEIXEMENT PÚBLIC DELS BENIDORMERS I DELS VALENCIANS Com a reconeixement de la seua labor en pro d'un millor coneixement de la història dels valencians en general i de Benidorm en particular, l'Ajuntament de Benidorm li concedí el 23 de desembre de 1985 el títol de fill adoptiu de Benidorm.. Pocs dies després i segons consta en l'acta del claustre del dia 27 de gener de 1986, l'aleshores Institut de Batxillerat Mixt de Benidorm passava a denominar-se Institut de Batxillerat Pere Maria Orts i Bosch. El passat octubre de 1996, el Consell de la Generalitat Valenciana va atorgar el Premi de les Lletres Valencianes a Pere Maria Orts i Bosch en reconeixement als seus mèrits en la tasca d'investigació i de difusió de la cultura i història valenciana. L'any 1999 va ser nomenat membre d'honor de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València
	iesperemariaorts